Lo sopar de comiat

Recentment s’ha ficat de moda al Delta de l’Ebre lo de prendre “chupitos” de Licor de Crema d’Arròs, ja que és un licor de molt baixa graduació (16º), quasi comparable al vi (12º) i molt lluny dels licors tradicionals (40º). Un licor suau fet amb canyella, llimona i llet. Com beure llet merengada amb un xorret de licor.
Pos he pensat comprar una botella per cadascú dels assistents al meu sopar de comiat. El problema és que no se la quantitat que he de comprar, no se si faré curt comprant-ne 24 o en faré llarg comprant-ne el doble. Per això he provat de contactar amb alguns dels assistents, però deuen tenir la lliçó apressa i no solten boca. Desprès de molt insistir m’han dit que compri dotze ampolles i així ho he fet. Crec que hauré d’organitzar una rifa.
L’experiència em diu que serem més de dotze. Primer perquè estan els deu que em van proposar de fer-ho (serem natros i prou), segon perquè “La comercial” fuig de rosari quan toco aquest tema (cosa inusual amb Sílvia) i tercer perquè entre els comptats, sabuts i anomenats me’n surten més de vint, d’aquí el tirar l’ham quan deia de comprar 24 ampolles. 
Avui divendres 25 d’octubre és lo dia. M’han dit que em passaran a recollir a les vuit i quart del vespre: “Així podràs beure i no hauràs de conduir”, quan jo no bec mai i m’encanta conduir. Possiblement creuen que em faré afonadís i desapareixeré, com sempre que intuïa alguna festa per mi, però el que no saben és que aquest cop em deixaré portar. A diferencia del que ells pensen, NO és el seu comiat cap a mi i SI el meu cap a ells.
És curiós com he viscut qualsevol canvi a la meua vida, tancant l’etapa anterior amb pany i clau. Va estar Sant Pol, Caldes d’Estrac, Calella, Pineda i ara Barcelona: No he sabut tornar-hi més, com si tingués vergonya d’haver-los deixat, com el fill prodig que no vol tornar a casa un cop ha marxat. Tot i que sempre he argumentat que, pel fet de ser anterior a les noves tecnologies, lo meu cervell funciona amb cinta cassette (no és un disc dur de Gb il·limitats) i necessita esborrar algunes vivències passades per tal de donar cabuda a les futures. Procuraré actualitzar-me el software ja que cada cop em costa més esborrar i encabir.
Anuncis

Quant a pobrusca

Se escoltar, soc empàtic i rebutjo als prepotents, als hipòcrites i als que critiquen per criticar. Aprenent de tot i mestre de res, fill d'un cabàs de figues o d'una figa com un cabàs (fa tants anys que ara mateix no ho recordo). Vaig vindre al mon un 18 de juliol a la Latitud: 40° 35' 27" i Longitud: 00° 26' 52" M'agrada la festa de "Bous al carrer" del meu poble, Ulldecona (Montsià). Sempre m'he considerat un faldut, tot i estar fora, però torno quan puc. Cada cop que, passat Freginals, entro a la vall per l'autopista, se'm fica la pell de gallina. El altres diuen de mi que.... La generositat i un sentit de responsabilitat són algunes de les teves característiques notables. T'afalaga agradar i ajudar al mateix temps. Tu no t’importes, perquè fas el que fas per plaer. La teva espontaneïtat i la teva ment jove et donen un aire juganer, però ets capaç de assumir moltes responsabilitats i, en aquest casos, sempre donar al màxim. El teu raciocini és intuïtiu i lògic al mateix temps. Et bases en els dos pols de la ment humana. Donar consells intel•ligents no és difícil per a tu. Amb un refinament de vegades sorprenent, aconsegueixes percebre allò que és just i el que no ho és. Això explica per que obres de vegades de forma indignada i inflexible quan presències injustícies. Prefereixes estar al comandament en comptes d'obeir ordres, però no busques ser el cap. L'important per a tu és mantenir una certa independència fins i tot en un treball de col•laboració. Tens un fort dinamisme interior que t'impulsa a situar les teves idees (bastant originals) en pràctica. Contratemps, endarreriments i lentitud són per tu un motiu de gran irritació.
Aquesta entrada ha esta publicada en Amics, Pere. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Lo sopar de comiat

  1. Haven provat la crema d'arros segadors del delta el meu consell es que en compres una per cap. Fet amb l'arros de Catalunya entra suau i quan et dones compte ja portes un pet arrosil, cosa que no passa amb l'arros negre, l'arrosejat o el tot pelat.

  2. Mel ha dit:

    malauradament jo no vindré perque no vas convidat, però enlloc de la collonada esta del xupito de crema d'arròs desitjaria un calmant Ulldeconenc acompanys d'aurelles de burro. I si molt m'apures, també podries posar amb lo teu casset lo Porompompero o el QUE VIVA ESPAÑA o Madrecita, tu mateix

  3. Pos finalment han estat 69 els assistents i m'ha tocat fer una rifa per la crema d'arròs. Ha estat un comiat per recordar, prou emotiu i curiós. Ja vos ho explicaré en una nova entrada.

  4. Irene FJ ha dit:

    S'ha de ser molt innocent o molt garrepa per portar només dotze ampolles de licor d'arròs d'aquell tan bo!! jeje…
    La festa va ser un èxit perquè el que ens acomiadava ho va donar tot!!
    Espero que no tanquis del tot la porta de BCN i de tant en tant ens deixis seguir entrant!
    Trobaré a faltar els teus mails a la feina però ara que conec el teu blog em fa sentir-te una mica més a prop!

    Gaudeix del teu temps ara que en tens!!
    Salutti!Irene Fernandez!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s