Lo gos i lo conill

Esta historia la vaig llegir fa més de cinc anys. Avui, al retrobar-la, he pensat que l’havia de compartir.
Un senyor va comprar un conill als seus fills. Al seu torn, los xiquets del veí van demanar una mascota a son pare. L’home va comprar un cadell de Pastor Alemany.
Lo veí va exclamar:
– Però es menjarà lo meu conill…!
– De cap de les maneres, lo meu pastor és cadell. Creixeran junts, i seran amics. Entenc molt d’animals i t’asseguro que no hi haurà cap problema.
Pel que sembla l’amo del gos tenia raó. Lo gos i lo conill van créixer junts i es van fer molt amics. Era normal veure lo conill al pati del gos i a l’inrevés.
Un divendres, lo propietari del conill va marxar de cap de setmana a la platja amb la família. Diumenge a la tarda l’amo del gos i la seua família estaven plegats mirant la tele, quan va entrar lo gos a la sala. Portava lo conill entre les dents, brut de sang i terra, i a més mort. Gairebé maten lo gos a cops.
Deia l’home:
– Lo veí tenia raó, i ara què farem?.
La primera reacció, a part dels cops que li van fotre, va ser fer fora de casa lo gos. En unes hores els veïns arribarien. Tots es miraven, mentre lo gos a fora es llepava les ferides.
Un d’ells va tenir la gran idea:
– Banyem lo conill, lo deixem ben net, després l’assequem amb l’assecador i lo fiquem a la seua caseta al jardí. Així ho van fer, fins i tot van perfumar l’animaló.
Que bonic ha quedat! ”sembla viu”, deien, i allà lo van ficar, amb les cames creuades com si estigués dormint. Després, en arribar los veïns, es van sentir los crits dels xiquets.
Al cap de cinc minuts l’amo del conill va venir a tocar a la porta, una mica estranyat.
– Què va passar?, Li va dir lo seu veí.
– Lo conill es va morir.
– Es va morir?
– Sí, va morir divendres.
– Va morir lo divendres?
– Sí, va ser abans de marxar de viatge. Los xiquets lo van enterrar al fons del pati…
El gran personatge d’aquesta història és lo gos. Imagineu-vos al pobret, buscant, en va, al seu amic de la infància des de divendres. Després de molt ensumar, diumenge va descobrir lo cos enterrat.
Què fa ell? Probablement amb lo cor trencat per la pena, desenterra l’amic i va a mostrar-lo als seus amos, imaginant que lo podrien ressuscitar.
L’home té la tendència a jutjar anticipadament los esdeveniments sense verificar lo que ha passat realment. Quantes vegades traiem conclusions equivocades de les situacions i ens creiem amos de la veritat?
Pensem bé abans de jutjar les accions dels altres i d’emetre judicis sobre les situacions.
Amb esta recomanació final us encoratjo a llegir lo llibre LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT, d’en Joël Dicker. 

Per tal de gaudir millor la trama del llibre, us aconsello anotar a un paper los noms dels personatges que van intervenint i, al costat, anoteu allò que penseu d’ells, com los veieu, que us ve al cap de les seues accions i que penseu que devien pensar ells quan les duien a terme. 

Este exercici ajudarà a sentir-vos manipulats, desorientats, al·lucinats i entusiasmats. És un thriller amb moltes sorpreses i cops d’efecte. De ben segur que en sortireu exultants pel raig d’adrenalina que l’autor li ha injectat.
Vaig llegir este llibre a finals de l’any passat. Quatre dies sense menjar, ni cagar, ni dormir. Alabatxigadéu… pos me va enganxar!.

 

Anuncis

Quant a pobrusca

Se escoltar, soc empàtic i rebutjo als prepotents, als hipòcrites i als que critiquen per criticar. Aprenent de tot i mestre de res, fill d'un cabàs de figues o d'una figa com un cabàs (fa tants anys que ara mateix no ho recordo). Vaig vindre al mon un 18 de juliol a la Latitud: 40° 35' 27" i Longitud: 00° 26' 52" M'agrada la festa de "Bous al carrer" del meu poble, Ulldecona (Montsià). Sempre m'he considerat un faldut, tot i estar fora, però torno quan puc. Cada cop que, passat Freginals, entro a la vall per l'autopista, se'm fica la pell de gallina. El altres diuen de mi que.... La generositat i un sentit de responsabilitat són algunes de les teves característiques notables. T'afalaga agradar i ajudar al mateix temps. Tu no t’importes, perquè fas el que fas per plaer. La teva espontaneïtat i la teva ment jove et donen un aire juganer, però ets capaç de assumir moltes responsabilitats i, en aquest casos, sempre donar al màxim. El teu raciocini és intuïtiu i lògic al mateix temps. Et bases en els dos pols de la ment humana. Donar consells intel•ligents no és difícil per a tu. Amb un refinament de vegades sorprenent, aconsegueixes percebre allò que és just i el que no ho és. Això explica per que obres de vegades de forma indignada i inflexible quan presències injustícies. Prefereixes estar al comandament en comptes d'obeir ordres, però no busques ser el cap. L'important per a tu és mantenir una certa independència fins i tot en un treball de col•laboració. Tens un fort dinamisme interior que t'impulsa a situar les teves idees (bastant originals) en pràctica. Contratemps, endarreriments i lentitud són per tu un motiu de gran irritació.
Aquesta entrada ha esta publicada en Pensaments, Parides i Doctades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Lo gos i lo conill

  1. Encantadora i tendra historia, pero tambe potser el gos careixia de confiança i els veins eren uns cabronasos al no comunicar al marxar que tenien el conill mort ; ja voras, ja voras, los jilipolles del veins la tonteria que ens montaran.

  2. Lo sexe es com lo guinyot, si no tens una bona parella has de tindre una bona ma.
    Una ma que ens ha de servir per votar SÍ-SÍ lo proper 9n2014 i, si aquests cabronets no ens dixen fer-ho, pos declaració unilateral.
    Fora la UE estarem un segon, pos és normal ja que fins ara no érem un estat i no existíem, però al cap d'un segon ja estarem a dintre per simple ampliació interna.
    La Unió Europea ens està esperant amb els braços oberts per poder traslladar, d'una vegada i per totes, Espanya, Portugal i Grècia a l'Europa de tercera divisió. Lo símil del “Banc Dolent” al mon financer.

  3. Jesús Hdez ha dit:

    Lo Pere, soc lo Jesus, encara estic plorant del conte del collons de conill …. es que … a qui se li ocorre tindre un conejo i deixar-lo a la intemperie… si tothom sap q a lo conill se li ha de donar molta caloreta i tenir-lo sempre prop

  4. Hola “Kesusito de mi vida que eres niño como yo”… No ploris… No em siguis animalista, que jo soc de bous.
    Pa que sàpigues, de jove a la selva tenia la caloreta d'un conill pelut a cada mà, però al vindre a la civilització amb calefacció i nòrdiques, pos m'he fet marisquero. M'he canviat a l'almeja neta i saladeta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s