Lo llibre ja és aquí!

Desprès d’haver-lo “corregit” i “revisat” de la millor manera que m’ha estat possible, pos dir-vos que tinc lo llibre a punt de solfa. Avui divendres he demanat l’edició de diversos exemplars per poder obsequiar als familiars, als amics i a tots aquells que mereixen lo meu agraïment. Espero que aquestes 416 pàgines plenes d’estimació al poble i a la llengua també els pugi agradar a ells.

Comprar lo llibre a la editorial

Lo llibre a LULU

Publicat dins de Llibres, Parla falduda, Ulldecona | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

L’Esplai d’Ulldecona infectat pel virus “constitucional”

Imatge1Lo virus “constitucional” també ha arribat a l’Esplai d’Ulldecona i el NO-NO ha sortit de les boques dels seus actuals gestors.
Els meus pares han estat afiliats com associats a l’ESPLAI d’ULLDECONA de l’OBRA SOCIAL DE “la Caixa”, des de fa una pila d’anys (ara no sabria dir-te si des de la seua fundació o quasi). Han pagat regularment la quota d’associat, segons consta a la seua llibreta de “la Caixa”. També han pagat puntualment totes les aportacions per activitats “extres”, dis-li mona de pasqua o festa d’aniversari. Uns associats que han utilitzat molt poc les instal·lacions, pos sols anaven un o dos cops a l’any (i actualment menys) però sempre han volgut col·laborar pagant la quota perquè estaven il•lusionats de formar part d’una associació del poble on hi tenen amics i companys (cada cop menys).
Aquest any 2014, tot i coincidint amb el 90 aniversari del meu pare, la nova junta de l’ESPLAI d’Ulldecona els comuniquen que NO PODEN SER ASSOCIATS perquè no tenen el domicili fiscal a la localitat d’ULLDECONA, segons sembla ho diu a la “Constitució” (els estatuts de l’associació), i aquesta “Constitució” és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.
Veritablement els meus pares tenen la residencia fiscal a Tortosa, però el meu pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns, a la casa familiar al carrer Sant Antoni. No té l’adreça fiscal però viu i pensa com a faldut, també paga la contribució a Ulldecona per la casa del poble i pels dos nitxols que té al cementeri. Dissortadament a les eleccions sempre ha de complir amb el seu deute a Tortosa, que hi farem.
Entre allò que és “legal” i allò que és lògic, social o de sentit comú, em sorgeixen uns dubtes que no acabo d’entendre:
1) Com és que fins ara no havien tingut cap problema, puix la situació de domicili no ha canviat en els últims 25 anys. Si abans podien ser associats perquè ara no ho poden ser?
2) Perquè han fet aquest rebuig coincidint amb el seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a “molestar-los” pel fet de tenir-lo con associat? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l’expulsió?
3) Tant sagrada és “la Constitució” de l’Esplai d’Ulldecona que no permet fer una excepció a un avi de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que també haurà de “vagar per l’espai sideral pel segles del segles”? Lo “Rajoy de torn” no tenia cap altra sortida?
Vaig tenir la sort de formar part, com empleat de “la Caixa”, dels inicis dels Esplais a Catalunya, participant activament amb el seu esperit fundacional: “Un homenatge de 365 dies“, contraposat als antics Homenatges a la Vellesa que sols eren d’un dia i no entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta de l’associació rebutjant un associat que ho ha estat des de fa anys i argumentant-ho amb un article de la seua “Constitució”. Llavors perquè està la Junta? quina funció té la Junta si hi ha una “Constitució” hermètica que no deixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions. Pos a mi que em perdonin, però aquesta Junta i el que he fet aquest matí al vàter son lo mateix: una merda.
Publicat dins de Brusca, Ulldecona | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Educació Financera a les Escoles de Catalunya

Atesa la importància de les finances en el món contemporani, molts governs van creure necessari incorporar en el sistema educatiu els conceptes bàsics referents al món financer. Catalunya, com és habitual, va estar pionera a la península amb el projecte EFEC – Eduació Financera a les Escoles de Catalunya.

L’objectiu del programa EFEC, seguint les recomanacions i directrius marcades per la Comissió Europea i de l’OCDE, és ajudar els estudiants catalans a prendre consciència de l’ús dels diners i comprendre l’operativa financera bàsica.

Possiblement la crisi actual podria haver estat mitigada si haguessin existit nivells adequats d’educació financera que afavoreixen la propensió a l’estalvi i un endeutament més equilibrat i adequat.

L’any 2013 vaig col·laborar com monitor a escoles de Mataró i Canet de Mar. Aquest 2014, aprofitant les meues baixades al “cul de la paperina“, confiava incorporar a la meua agenda l’escola d’Ulldecona però, pel que sembla, encara no està al projecte i fer-ho a Amposta, pos que vols que us digui, no és lo mateix. De moment m’he planificat les sessions de febrer a les localitats d’Arenys de Munt i Malgrat de Mar. Tot i així, al ser també voluntari de reserva puc tenir “sorpreses” d’avui per demà o d’avui per ara mateix (“necessitem un monitor per una sessió a Vic“).

Les matèries que impartiré a cada taller son:

Administrant els teus Diners.
És un taller amb l’objectiu d’introduir els alumnes a les finances personals i oferir-los les eines per poder fer una bona gestió dels ingressos i les despeses i un pressupost personal. S’hi destaca també el concepte de l’estalvi.

Finances per a la Vida.
Taller introductori a la planificació financera a llarg termini. Té com a objectiu desenvolupar les habilitats per identificar les despeses més habituals en el transcurs de la vida i fer l’estimació dels futurs ingressos personals per poder dur a terme una bona planificació personal.

Endeutar-se amb Seny.
L’objectiu és conscienciar l’alumne de les implicacions d’accedir a un crèdit, comprendre la utilitat de la TAE i el TIN, adquirir nocions per facilitar l’elecció d’un producte de crèdit, conèixer diferents productes de crèdit (targetes de crèdit, crèdits personals, hipoteques, etc.) i adquirir nocions sobre el risc de l’endeutament i com negociar amb els bancs. També s’introdueixen conceptes com el sobreendeutament o la reunificació de deutes.

Inversió Intel·ligent.
Aquest taller dóna a conèixer als alumnes la diversitat de productes d’estalvi i d’inversió (dipòsits, bons, accions, fons d’inversió, etc.). L’objectiu és ajudar els alumnes a comprendre els criteris importants a tenir en compte a l’hora de fer una inversió (rendibilitat i risc) i ajudar a detectar possibles estafes piramidals o “xiringuitos” financers.

Els dubtes quotidians d’en Jaume.
Aquest taller vol fer reflexionar sobre el consum i com triar entres les diferents ofertes, entendre els apartats d’una nòmina (sou, seguretat social, pagues extres, retencions, etc..), distingir entre comprar en línia i comprar de manera tradicional amb els seus avantatges i inconvenients, conèixer els diferents mitjans de pagament que es pot utilitzar. Explicar conceptes bàsics de seguretat en les comunicacions de les operacions bancàries on line i entendre i aplicar els tipus de canvi.

Atenent que va dirigit a alumnes de, més o menys, 15 anys lo projecte EFEC és prou complert i pot ajudar a aconseguir els objectius inicialment establerts. Ara depén de nosaltres, los monitors, connectar amb els alumnes i saber-los traslladar aquestes inquietuds. Alabatxigadéu…

Publicat dins de Pensaments, Parides i Doctades | Etiquetat com a | 2 comentaris

Lo gos i lo conill

Esta historia la vaig llegir fa més de cinc anys. Avui, al retrobar-la, he pensat que l’havia de compartir.
Un senyor va comprar un conill als seus fills. Al seu torn, los xiquets del veí van demanar una mascota a son pare. L’home va comprar un cadell de Pastor Alemany.
Lo veí va exclamar:
– Però es menjarà lo meu conill…!
– De cap de les maneres, lo meu pastor és cadell. Creixeran junts, i seran amics. Entenc molt d’animals i t’asseguro que no hi haurà cap problema.
Pel que sembla l’amo del gos tenia raó. Lo gos i lo conill van créixer junts i es van fer molt amics. Era normal veure lo conill al pati del gos i a l’inrevés.
Un divendres, lo propietari del conill va marxar de cap de setmana a la platja amb la família. Diumenge a la tarda l’amo del gos i la seua família estaven plegats mirant la tele, quan va entrar lo gos a la sala. Portava lo conill entre les dents, brut de sang i terra, i a més mort. Gairebé maten lo gos a cops.
Deia l’home:
– Lo veí tenia raó, i ara què farem?.
La primera reacció, a part dels cops que li van fotre, va ser fer fora de casa lo gos. En unes hores els veïns arribarien. Tots es miraven, mentre lo gos a fora es llepava les ferides.
Un d’ells va tenir la gran idea:
– Banyem lo conill, lo deixem ben net, després l’assequem amb l’assecador i lo fiquem a la seua caseta al jardí. Així ho van fer, fins i tot van perfumar l’animaló.
Que bonic ha quedat! ”sembla viu”, deien, i allà lo van ficar, amb les cames creuades com si estigués dormint. Després, en arribar los veïns, es van sentir los crits dels xiquets.
Al cap de cinc minuts l’amo del conill va venir a tocar a la porta, una mica estranyat.
– Què va passar?, Li va dir lo seu veí.
– Lo conill es va morir.
– Es va morir?
– Sí, va morir divendres.
– Va morir lo divendres?
– Sí, va ser abans de marxar de viatge. Los xiquets lo van enterrar al fons del pati…
El gran personatge d’aquesta història és lo gos. Imagineu-vos al pobret, buscant, en va, al seu amic de la infància des de divendres. Després de molt ensumar, diumenge va descobrir lo cos enterrat.
Què fa ell? Probablement amb lo cor trencat per la pena, desenterra l’amic i va a mostrar-lo als seus amos, imaginant que lo podrien ressuscitar.
L’home té la tendència a jutjar anticipadament los esdeveniments sense verificar lo que ha passat realment. Quantes vegades traiem conclusions equivocades de les situacions i ens creiem amos de la veritat?
Pensem bé abans de jutjar les accions dels altres i d’emetre judicis sobre les situacions.
Amb esta recomanació final us encoratjo a llegir lo llibre LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT, d’en Joël Dicker. 

Per tal de gaudir millor la trama del llibre, us aconsello anotar a un paper los noms dels personatges que van intervenint i, al costat, anoteu allò que penseu d’ells, com los veieu, que us ve al cap de les seues accions i que penseu que devien pensar ells quan les duien a terme. 

Este exercici ajudarà a sentir-vos manipulats, desorientats, al·lucinats i entusiasmats. És un thriller amb moltes sorpreses i cops d’efecte. De ben segur que en sortireu exultants pel raig d’adrenalina que l’autor li ha injectat.
Vaig llegir este llibre a finals de l’any passat. Quatre dies sense menjar, ni cagar, ni dormir. Alabatxigadéu… pos me va enganxar!.

 

Publicat dins de Pensaments, Parides i Doctades | 4 comentaris

La veritable importància dels pets

Un pet és lo residu gasós de la digestió que surt pel cul.

La composició mitjana d’un pet: 59% de nitrogen, 21% d’hidrogen, 9% de diòxid de carboni, 7% de metà i 4% d’oxigen.

Si lo nitrogen, l’hidrogen, l’oxigen i lo diòxid de carboni son gasos incolors, inodors, i insípids que representen lo 93% del pet, pos acollona la fortor del metà que, representant sols el 7% del pet, és qui s’emporta lo protagonisme.

Crec que fora bo inventar recipients per la recollida dels pets familiars, atenent la seva importància com a font d’energia. Lo contenidor podria ser de color roig, per tal de diferenciar-se dels actuals contenidors de deixalles.Utilitats d’aquest gasos:

Lo nitrogen s’utilitza per a inflar les rodes del cotxe, i reduir així l’oxidació d’aquests. S’usa també per a pressuritzar bidons de cervesa, ja que produeix bombolles més petites que lo diòxid de carboni.

Lo caramel anomenat Peta Zetas es pressuritza amb gas de diòxid de carboni. També s’empra en armes de gas comprimit com lo paintball i per a inflar pneumàtics de bicicletes. Lo diòxid de carboni extingeix flames, i alguns extintors, especialment aquells dissenyats per a focs elèctrics, contenen diòxid de carboni líquid a pressió.

Gràcies a la seva conductivitat tèrmica, l’hidrogen és lo fluid refrigerant més utilitzat en l’actualitat. També es fa servir l’hidrogen com a combustible de bord per obtenir la potència motora d’automòbils, bicicletes i pels coets de l’espai.

L’oxigen ens permet respirar. La seva reacció amb l’hidrogen dona lloc a l’aigua (H2O) i a l’aigua oxigenada (H2O2). Crec que “no hasse farta dessir nada mas“.

Lo metà és important per a la generació elèctrica ja que s’empra com a combustible en les turbines de gas o als generadors de vapor. Lo metà es transporta en canonades fins a les cases per a ser emprat com a combustible per a la calefacció i per cuinar. En aquest context se l’anomena gas natural.

Quedo bocabadat imaginant com d’útil podria ser aquesta recollida de pets familiars a casa del meu amic Agustí. Disposaria de gas natural per la cuina del restaurant P38 a Ulldecona, també aigua per netejar los plats i refrigerant per les neveres. La cervesa a granel brollaria amb major alegria i els extintors estarien sempre a punt. No cal dir l’estalvi que li representaria en tot allò que repercuteix als vehicles familiars. Crec que serà bo fer-li saber. Alabatxigadéu.

    

Publicat dins de Pensaments, Parides i Doctades, Ulldecona | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris

Lo meu vint-i-un mil aniversari

Avui 15 de gener de 2014 fa vint-i-un mil dies que vaig nàixer a la Latitud +40° 35′ 27″ i Longitud +00° 26′ 52″. Va estar lo dia Julià 2435673 de l’any Hebreu 5717.

Volia organitzar una festa “que ti cagues” però ho descarto perquè no em veig capaç de:

1) Aconseguir 21.000 espelmes pel pastís.

2) Encendre les 21.000 espelmes.

3) Apagar les 21.000 espelmes d’una bufada.

Això no treu que hom pugui fer lo regal d’aniversari i, per aquest motiu, restaré frisos esperant l’adoració dels Reixos i dels àngels, arcàngels i cors celestials que vulguin portar-me un present, del tot merescut. Tanmateix prego a les “pastoretes 90-60-90” que vinguin de manera escalonada pos ja no estic per orgies. Ara la metralladora sembla Cabo Cañaveral de la NASA, on tiren lo coet un cop cada dos o tres anys.


Si voleu idees pel regal us dic lo que necessito i/o desitjo:

  • m’agradaria tenir calçotets de franel·la com los dels vaqueros a les pel·lícules.
  • de mitjons estic poc servit.
  • un batí d’estar per casa o unes sabatilles.
  • tampoc tinc llet desnatada ni aigua de vichy.
  • i no necessito colònia, ni paper de water, pos avui he anat a comprar-ne.
Publicat dins de Pensaments, Parides i Doctades | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Avui he estat infidel

No ha estat culpa meua és… la meua naturalesa!“. Suposo dec tenir lo gen RS334 aquell que, segons un estudi de l’Institut Karolinska d’Estocolm (Suècia), los homes que lo tenen son més infidels.Us explico la infidelitat:

Avui he fet el salt a Caprabo, lo meu proveïdor habitual de la llar, i he entrat a Mercadona. Tariro…tariro…!

Ho he fet per allò de la novetat (nova Mercadona a Arenys), per allò de la varietat (per molt que m’agradin les galeres Vostre Senyor va dir: “No sols de galeres viu lo home”) i per solidaritat a l’economia familiar del meu amic Agus, que te lo restaurant P38 al polígon d’Ulldecona (si Mercadona va bé, Maverick -proveïdor seu- anirà bé i pagarà als seus empleats, que aniran a dinar al restaurant del meu amic i també cobrarà la seua filla, empleada de Maverick). És tant elemental com votar SÍ – SÍ a la consulta de 9n2014.
La infidelitat, com sol passar, ha estat mínimament profitosa:He trobat OLIVES de SOSA. Unes olives “bocato di cardinale” que no trobo en lloc, però per la resta,  tot és HACENDADO o “HASENDAÑO” com diuen alguns. Poc trobes de les teves marques habituals i que s’adapten als teus gustos personals. També la majoria de congelats son fets amb productes de… ves a saber quins països (la sépia era de la Índia).

Que voleu que us digui… estic entossudit amb la menja de proximitat i com més propera millor. En general, lo peix d’Arenys, les galeres de Sant Carlos (les porten cada dia), la verdura del Maresme, la Llet Nostra, l’arròs Montsià o Segadors del delta, l’oli Acomont (o de les Cooperatives catalanes), els iogurts de La Fageda, els ous de Vall de Mestral a Jesús, la carn de vedella catalana, els plàtans de Canàries i les taronges del País Valencià. A cagar la via la carn que ve de l’Argentina, la llet francesa, les taronges de Xile i la sépia de la Índia.

 

Publicat dins de Pensaments, Parides i Doctades | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris